Les identifiquem de manera directe, és igual que canviï el nostre entorn perquè la seva imatge és idèntica aquí que a Berlín, aquest aspecte ens dona una seguretat, una serie de valors, una confiança en ella.
Posseeixen una gran carga emocional i això provoca que en l'usuari creixi un lligam de fidelitat, l'autor James B. Twichell en el llibre Lead Us Into Temptation ens exemplifica aquest paradigma donat en l'actualitat i amb més ressò que mai.
Introduint-nos en el món de l'art, si fixem la mirada en darrera observem que la primera marca en la història de l'art, el Sr. Andy Warhol va dedicar la seva vida a fer de mecenes a artistes en efervescència i sota aquest tutelat-ge els nous autors tenien més ressò, per les facilitats que Andy els oferia i per el que significava estar sota l'ala de Warhol, el seu nom ja suposava el d'uns quants més per exemple: glamur, novetat, excentricitat, la Factory, art, performance, elit etc... aquestes paraules només fan referència a tot el branding que Warhol va crear sense saber que més tard se li donaria aquest nom.
Fins a quins límits il·limitats hem arribat?
En la meva opinió l'extrem actual abraçà uns camps d'acció massa extensos on el paper que juga ja no sap cap a quina direcció triar, és trist que per ser més feliços ens facin creure que hem de tenir més coses. El capitalisme, el consumisme, les marques cada cop més i més, però algú s'en recorda que als reis jugàvem més amb les caixes de cartró que amb els regals en sí?
Reflexione-m'hi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada