MUCHA, seducció modernitat i utopia

MUCHA, Alponse

( 24 de juliol de 1860-14 de juliol de 1939)

D'origen chec aquest personatge començà com a decorador teatral i això li va permetre tindre una bona base d'una educació artística del tot pràctica.

Desprès d'un temps el conde Kaer Khuen de Mikulov li oferir la oportinat de contribuir amb la decoració dels murals d'un castell del duc i ell va quedar tant impresionat que li va proporcionar uns estudis acadèmics a la Facultat de Belles Arts de Munich.

I gràcies això disfrutar de l'exposició del Caixaforum de Bcn fins al 4 de gener del 2009, un recorregut per la vida aquest exponent de l'art noveau i el parís de principis del S.XX tot això complint amb tots els tòpics més típics, acollint a la dona com a musa exposada en un context de naturaleza i organismes lírics; la màxima bellesa de les sensuals formes harmòniques,

el nacionalisme mitificat que mostra l'autor en l'epopeia eslava,

que és el treball de Mucha on es mostra més originari exposant unes tradicions i situacions culturals molt pròpies i com defensa el seu jo més profund paral·lelisme de la terra natal.

També com se'l relaciona com un capunter amb el disseny, els seus cartells, les litografies, els detalls bizantins que acompanyen les seves obres el doten d'un detallisme esquisit i fan un autor de gran reconeixement internacional que encara ara és l'origen de moltes influències actuals.

Aneu al caixa forum si no heu anat encara!

Perquè necesites ser una publicitat amb cames per sentir-te millor?

Les identifiquem de manera directe, és igual que canviï el nostre entorn perquè la seva imatge és idèntica aquí que a Berlín, aquest aspecte ens dona una seguretat, una serie de valors, una confiança en ella.

Posseeixen una gran carga emocional i això provoca que en l'usuari creixi un lligam de fidelitat, l'autor James B. Twichell en el llibre Lead Us Into Temptation ens exemplifica aquest paradigma donat en l'actualitat i amb més ressò que mai.

Introduint-nos en el món de l'art, si fixem la mirada en darrera observem que la primera marca en la història de l'art, el Sr. Andy Warhol va dedicar la seva vida a fer de mecenes a artistes en efervescència i sota aquest tutelat-ge els nous autors tenien més ressò, per les facilitats que Andy els oferia i per el que significava estar sota l'ala de Warhol, el seu nom ja suposava el d'uns quants més per exemple: glamur, novetat, excentricitat, la Factory, art, performance, elit etc... aquestes paraules només fan referència a tot el branding que Warhol va crear sense saber que més tard se li donaria aquest nom.

Fins a quins límits il·limitats hem arribat?

En la meva opinió l'extrem actual abraçà uns camps d'acció massa extensos on el paper que juga ja no sap cap a quina direcció triar, és trist que per ser més feliços ens facin creure que hem de tenir més coses. El capitalisme, el consumisme, les marques cada cop més i més, però algú s'en recorda que als reis jugàvem més amb les caixes de cartró que amb els regals en sí?

Reflexione-m'hi!

camí de sol · per les rutes amigues · unes formigues

Camí de rutines amb cabells de maniquí (...)

El fum ja no et sap a res i vols donar tant sols

la benviguda!

Per les rutes amigues de Barcelona 

contemplem,

mostrem i 

disfrutem d' una joventut escandalosa que proposa cridar

dintre d'una ampolla verda verdosa i exhuberant.

Formigues i finestres expressen imatges mogudes

solemnament amb la voluntat de reproduir-se en el teu cap.